Església de Santa Coloma - Santa Coloma de Queralt

Descripció

Edifici d'una sola nau, de planta rectangular, amb presbiteri poligonal i capelles laterals situades entre els contraforts. La volta de creueria s'estructura en 3 trams. La portada d'accés originària és a la façana nord, atès que el mur sud s'integra en la muralla de la vila. És abotzinada i l'arc superior apuntat. Amb finestrals gòtics. Podem veure dos campanars: un d'estructura quadrangular (8 m x 8 m), amb finestrals gòtics al seu tram final, i una gran terrassa amb barana de pedra (segle XVI-XVII), i un altre campanar octogonal, d'estil gòtic i molt més petit, situat damunt la clau de volta de la nau de l'església. A la façana principal hi ha una imatge de la verge feta de pedra negra d'uns 1,30 metres d'alçada.

Ressenya històrica

La parròquia de Santa Coloma formava part del bisbat de Vic fins a mitjans del s. XX. L'any 1151 apareix com a subjecte a la canònica de Santa Maria de Solsona. A finals del s. XIII la canònica de Solsona rebia encara de l'església de Santa Coloma l'alberga i la quarta part de les primícies del blat, Pere de Queralt va disposar en el seu testament dictat el 1167 que els seus marmessors tinguessin cura de cedir a l'arquebisbe de Tarragona la meitat de les rendes de Santa Coloma a fi que aquest fes la consagració del temple. El s. XIII es documenta una nova reconstrucció del temple. A partir del 1331 es s'inicià la construcció de l'edifici gòtic i que s'acabà el 1587. El 1631 l'artista colomí Esteve Gaixet va fer el retaule del Santíssim, que a partir del 1731 passaria a l'altar major fins el 1796, en què fou traslladat a la capella de l'Hospital. El 1731 un incendi fortuït va cremar el retaule major de l'església (construït encara no feia cent anys per l'escultor Josep Tramulles, 1635-379, 4 retaules secundaris i l'orgue. El 1744 s'encarregà la construcció d'un nou retaule a l'escultor Pere Costa però l'obra no progressà per falta de diners. A mitjans del s. XIX es construí el baldaquí que, primer amb la imatge de Nostra Senyora de l'Assumpció i després amb la de Santa Coloma, subsistí fins al 1936. El 1939 es va enderrocar una portalada barroca que hi havia damunt la portalada gòtica actual i va aparèixer la imatge de la Verge que s'hi pot veure.