Presa romana - Sarral

Descripció

Resclosa d'11 metres de dic, de perfil convex, de 2m. d'amplada a la coronació i de 4 a la base, de 2.5 m. d'alçada i se secció esglaonada, que s'assenta directament damunt del llit del riu i que es recolza en el seu extrem dret en un strep situat a la vessant del barranc. En el punt on la resclosa està trencada es troba un sorbeeixidor, situat en la coronació i utilitzat per donar sortida a l'excés d'aigua. També es posà al descobert un contrafort, adossat a la cara de contacte de les aigües, a fi efecte de proporcionar estabilitat a la construcció. El mur del dic conservat presenta tres tipus constructius diferents. A l'interior hi ha un nucli de caementicium impermeable, recobert a la cara d'aigües avall per un parament de cinc filades esglaonades de grans carreus de calcarenita, i a la cara de contacte amb les aigües per un parament de petit aparell, impermeabilitzat per un arrebossat de calç i una fina capa d'argila. En origen, la presa estava construïda per una pantalla en forma d'arc de perfil convex, de radi molt rebaixat, d'una 22 metres de llargària, que es recolzava en els seus extrems en dos estreps situats en els vessants del barranc.

Ressenya històrica

En època romana l'embassament degué trencar-se pel mig, tal com demostra l'existència d'un contrafort. A l'edat mitjana es va fer recréixer l'embassament. Les seves restes es van enderrocar durant les excavacions arqueològiques. La presa va restar desconeguda fins a la seva excavació als anys 1980. El seu abandó podria haver tingut lloc el 1617 "Any del Diluvi" o el 1874 (Aiguat de Santa Tecla).
Treballs de recerca arqueològica realitzat els anys 1988 i 1989.